ÉS JUNQUERAS UN CAS CLÍNIC?

Partint de la base que l'Ego és probablement la raó dels majors mals que la humanitat ha provocat al llarg de la seva història i causa de gran dolor, i tenint en compte que tots tenim un ego que ens impulsa i ens costa reprimir, aprofundir en aquest característica del Home sembla que té tot el sentit. Un ego ben gestionat ens pot impulsar a millorar el nostre rendiment, a competir honestament per ser millors i a aconseguir èxits que ens beneficiïn a nosaltres i a la resta de la societat. Però quan l'Ego agafa les rendes de la teva vida et pots convertir en un monstre. L'Ego desbocat porta al narcisisme, la impulsivitat i a les conductes de control i manipulació. Sovint tenen comportament adaptatius socialment però també hi ha trets que els delaten. 

El trastorn clínic que un Ego patològic pot desenvolupar té el nom de Psicòpata. La psicopatia té diversos graus, des del considerats normals als patològics. És difícil mesurar-lo de forma precisa i només hi ha mètodes aproximatius basades en tests de personalitat, com el test de Hare que puntua entre 30 i 40 i a partir de 30 és oficialment un psicòpata. Per això, no podem dir del cert que Junqueras és un psicòpata, però sí podem establir-ho com a base teòrica per aprofundir en l'anàlisi dels fets. La diferència entre el psicòpata i el sociòpata és bàsicament que el psicòpata neix i el sociòpata és fa durant el seu desenvolupament i amb l'acumulació d'experiències. Es podria anar a la biografia de Junqueras per esbrinar si es tracta de un psicòpata o d'un sociòpata, però tot indica, pel seu comportament i personalitat amable i manipuladora, que és un psicòpata. En tot cas, sigui un o l'altre, aquest trastorn és perillosíssim per diverses raons. 

En el cas del psicòpata tenim els següents trets: no té empatia, sempre planifica els seus actes i poques vegades improvisa i busca integrar-se i camuflar-se socialment. El perfil característic queda definit per: egocentrisme (incapaç de veure el punt de vista de l'altre, narcisisme i sentiment de superioritat); sense empatia (no té capacitat per percebre el què l'altre sent i sense empatia no hi ha compassió, per contra sí entén el que l'altre pensa ja que no genera empatia emocional però si cognitiva); necessitat de satisfacció personal (té malmès el sistema de recompensa i només està pendent del què ell vol i no del què els altres necessiten); encant personal (mostren una aparença oberta i segura i utilitzen aquestes habilitats de forma premeditada per adaptar-se i assolir els seus fins); necessitat de control (obsessió per dominar a les persones i les situacions. Ho aconsegueixen mitjançant la manipulació, l'abús i la mentida). 

Per contra els sociòpates, tenen una base d'impulsivitat, poden ser empàtics amb el seu cercle personal i les seves conductes criden l'atenció i resulten estranyes al ulls dels altres. 

No hi ha solució per "curar" aquesta psicopatologia, ja que ells es creuen superiors i no en son conscients. De fet, Junqueras ha dit en públic, en una entrevista amb Vicent Sanchís, que es considera una molt bona persona i Rufián l'ha definit com "Junqueras és Amor". Per contra, i només tenint en compte el seu comportament, Joan Ramon Resina ja va catalogar la seva deriva com "El Junquerisme és rancor" en un article a VilaWeb. La rancúnia és filla de l'odi que li provoquen les persones que li poden treure protagonisme, com Puigdemont, i va vinculada a la seva personalitat de psicòpata. 

Els psicòpates no tenen cura. Anar al psicòleg no serveix de res, o del molt poc, ja que en primer lloc no podria entendre de cap manera la necessitat d'anar-hi i en segon lloc, son especialistes en enganyar també als psicòlegs. No tenen aturador i només els pots apartar quan ja han fet tot el mal possible i estan obligats a retirar-se per la destrucció massiva provocada. 

En definitiva, els psicòpates són persones malignes que enganyen, fereixen i manipulen per assolir tot allò que es proposen.  

És difícil trobar-nos amb psicòpates?. La veritat és que no. En els homes la proporció respecta a la població general és de 1% al 2% però en les esferes de poder a les empreses poden arribar a ser entre el 4% i el 6%. En el món financer de Wall Street s'ha fet un estudi encarregat pel Departament de Treball de Nova York a un grup de psicòlegs independents que han alertat que el 10% dels empleats mostren trets destacats d'aquest trastorn. El camp de la política és l'entorn ideal pels psicòpates -on es menteix sense vergonya, es trenquen les promeses i es practica el victimisme per justificar-se- i aquest percentatge és pot enlairar encara més. A més a més, en la política l'abús de la mentida fa que els ciutadans siguin incapaços d'entendre que no estan davant d'una persona normal, ja que a vegades costa diferenciar-los. Per això Junqueras pot semblar un polític normal i no veure en ell una patologia evident. Son perillosos perquè poden arriscar el més sagrat sense donar-li importància, ja que per ells res té valor excepte els seus desitjos i en el seu deliri d'impunitat pensen que estan per sobre de qualsevol límit. Tampoc els frenen els arguments morals o lògics ni la por a produir danys ni a si mateixos ni als altres, i ni tant sols els angoixa la possibilitat del descobriment de les seves maldats. Només els atura la llei o la destrossa irreparable creada.         

De psicòpates n'està ple en el Món (podem dir que tipus com Putin, Trump o el mateix Aznar ho son, i a menor escala tots aquests espanyols tant espanyols que darrerament s’han fet famosos també ho son, si més no sociòpates: els Lamela, Marchena, Cospedal i tants altres que ja son incomptables). 

No hi ha ningú que doni una explicació clara i coherent sobre la forma de actuar de Junqueras. La majoria -Rahola, com l'exemple més popular, i un gran nombre de periodistes independentistes- pensen que el seu comportament es deu a canvi de la concessió dels indults, uns altres pensen simplement ha canviat de camisa (Victor Alexandre) o, dit amb cruesa, un traïdor. Però un no es converteix en traïdor sense cap raó. Les raons que em venen al cap son: por (el preu per l'indult i evitar entrar novament a la presó), diners (no hi ha constància), poder (podria ser però el poder quasi sempre va lligat a l'ego), xantatge (Pegasus). 

Si tot l'anterior es demostra que no és possible, només queda pot ser una patología de l'ego  (psicòpata o rancúnia i passió incontrolable pel poder segons Joan Ramon Resina) o, alternativament, un espanyolista infiltrat, que podria encaixar, però és inversemblant. 

A continuació explicaré la cronologia dels fets amb la hipòtesi que es tracta de un psicòpata i el per què no encaixa ni amb els indults ni amb cap possible xantatge:

Si ens remuntem al  novembre del 2014, quan Mas va convocar la consulta no vinculant, o a principis del 2017 quan Junqueras va anar a Madrid a veure a la Soraya Sáenz de Santamaría en secret o en tota la seva darrera legislatura des de l’octubre del 2015 fins al referèndum durant la qual no va preparar cap de les estructura d’Estat, l’actitud de Junqueras no tenia res a veure amb els indults ni amb Pegasus. Res d'això hi era i ja Junqueras actuava de forma incomprensible. Tant incomprensible que ni tant sols s'han molestat en justificar-ho. Fer-ho, a més a més, amb la convivència del seu partit només s'explica per la capacitat dels psicòpates de seduir amb el seu encant personal i manipulació. Des de l'inici s'ha mogut per la seva lluita contra els seus enemics, Mas primer i Puigdemont més tard, que li treien el protagonisme que Junqueras pensa que només ell mereix, en exclusivitat. La rancúnia és el motor que l'ha mogut fins avui i el continua movent. 

Si és un psicòpata s'explica cadascuna de seves accions: acusar a Mas de no fer un referèndum vinculant, la terrible conferència del 2014 per contra-programar Mas i per justificar-se en no voler anar amb llistes conjuntes a unes eleccions plebiscitàries, no preparar les estructures d'estat ordenades per Puigdemont, amargar-se després de la declaració de independència, rendir-se a la judicatura quan havien quedat en marxar al estranger, no proclamar Puigdemont President de la Generalitat mitjançant Torrent, acceptar els indults i no aguantar fins a obtenir l'amnistia, la taula fake de diàleg, l'acord fake de claredat, el suport a Pedro Sánchez a canvi de res per estabilitzar Espanya, la defenestració de Torra i Borràs, no voler veure a la dona de Puigdemont a la presó, no visitar a Puigdemont a Waterloo ni contestar les seves cartes a la presó, no participar en el Consell de la República, boicotejar les manifestacions del 11 de Setembre i la darrera de l'1O, controlar Òmnium, voler dinamitar l'ANC, promoure lleis que van en contra dels drets de manifestació, control del mitjans de comunicació, demonització de Tweeter per callar veus crítiques, acusar d'independentisme màgic a JxC, dir que Pegasus no l'afecte perquè no té res a amagar, no dimitir quan has tingut una patacada històrica, no tenir la mínima empatia amb els més de 4.000 reprasaliats per les manifestacions post-sentencia, col·laborar amb els Mossos amb falses acusacions contra manifestants que els havien defensat a ells,  etc, etc. I ara, que vindran les resolucions judicials europees que poden donar força al moviment independentista; algú dubta que les boicotejarà de la manera més perjudicial possible per a nosaltres?. En definitiva, tots aquests posicionaments es poden explicar només si tens en el punt de mira perjudicar al màxim als qui consideres els teus enemics que et fan ombra: Mas, Puigdemont o qualsevol altre que tingui a veure amb aquests, ja sigui directament o col·lateralment. 

La capacitat per seguir manant, malgrat els reiterats fracassos, tampoc s'explica si no tens una personalitat psicòpata, ja que tens a tothom controlat i atemorit.   

En definitiva, els indults tenen un recorregut molt curt (igual que el possible xantatge de Pegasus) que no expliquen les accions produïdes en el període que va des del 2014 fins la presó a finals del 2017. La lluita per l'hegemonia del partit és un mer instrument que Junqueras utilitza per cohesionar la cúpula de ERC i el infiltrat és inversemblant. L'única resposta al comportament de Junqueras i d'ERC és l'Ego patològic (psicòpata) i no té solució. No és de fet una malaltia mental, és un desordre de la personalitat i per apartar-lo de la política no podem fer altre cosa que denunciar-ho per buscar la seva irrellevància política i que deixi de fer-nos més mal. La conscienciació i la denúncia constant és la nostra millor eina perquè això passi i la gran activitat dels independentistes a les XXSS ho pot fer possible. La bombolla de Tweeter, tant denunciada per ERC, és una realitat que els hi ha esclatat a la cara i que ha incidit molt positivament en la seva desfeta.

ERC (Junqueras, els interessos de la seva cúpula i afiliats) ha construït un entramat molt sòlid que és fa molt difícil trencar. Per aconseguir disminuir la seva força la part més feble son els seus votants i per tant s’ha de prioritzar tot allò que els pugui conscienciar, començant per incidir en els comentaris a les XXSS i diaris de tot tipus. Paral·lelament, s'ha de donar tot el suport al seu enemic directe: Puigdemont i a la part més independentista de JxC.

L'escenari ha canviat després de les darreres eleccions i hem de persistir per portar a ERC a la irrellevància o per pressionar de totes les maneres possibles a Junqueras i a la cúpula del partit més compromesa amb ell a dimitir. Prefereixo molt més la segona opció però es fa molt difícil creure que Junqueras abandonarà voluntàriament el vaixell, ja que probablement abans de marxar enfonsi del tot el partit i pot ser també el país.

Tot l'anterior és de suma importància. Si no sabem a qui ens enfrontem no podem saber com actuar en conseqüència. Tot el que proposi ERC mitjançant Junqueras només pot ser un trampa maquiavèlica i s'ha d'anar en peus de plom fins que no quedi del tot en evidència el seu comportament psicopatologic. Sabem del cert que Junqueras et trairà sempre i quan més mal et pugui fer. Ha sigut el seu funcionament durant quasi la darrera dècade, des del 2014, i no hi ha cap raó per pensar que ara serà diferent.  

És doncs Junqueras un psicòpata?. Doncs sembla clarament que sí. Aconseguirem desemmascarar-lo abans que ens faci miques?.