JUNTS: ATRAPATS EN LA IMPOTÈNCIA

Podem analitzar l'actuació de Junts a partir dels esdeveniments creats en el Procés i les actuacions d'ERC i les Cup's. Parlem primer de l'origen de Junts i com els ha condicionat.

Els avantpassats de Junts son Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol i, més recentment Artur Mas (1978 - 2015). CiU era un partit catalanista que no tenia la independència com a objectiu, bàsicament perquè no la creia possible. El successor de CiU va ser el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment conegut com Partit Demòcrata (juliol 2016 - octubre 2023) ja un partit obertament independentista. 

Analitzem el Procés i comencem al novembre del 2014 amb Artur Mas a la presidència amb ERC com a soci de govern i les Cups com a suport extern. Davant la impossibilitat de fer un referèndum d'autodeterminació per la oposició de l'Estat Espanyol, el MHP Mas opta per fer una consulta participativa sense base jurídica per proclamar la independència. CiU arrossegava encara a Unió, el partit democratacristià de Durant i Lleida, catalanista però no independentista. Per salvar l'escull a l'oposició de la consulta d'aquest partit, la pregunta no va poder ser binaria "independència sí / no" però era prou clara per saber el nombre de independentistes. 

La Consulta va ser el primer xoc públic de CiU amb ERC. Aquest segon exigia que fos un referèndum amb conseqüències legals i Mas sabia que això no era possible. La Consulta va ser un primer assaig del referèndum i un èxit de participació. L'Estat va castigar durament a Artur Mas per haver-la fet amb la seva oposició. Va ser un moment també de connexió entre David Fernández de les Cup's i Artur Mas amb una abraçada històrica. Vist el seu aïllament, ERC es va afegir a la celebració.

El segon i transcendental xoc amb ERC va ser la voluntat de Mas d’anar a eleccions plebiscitàries -un símil a un referèndum que l'Estat no podia combatre. Per això va invitar als partits independentistes a anar plegats i, en cas de obtenir majoria absoluta en vots, declarar la independència. Les Cup's, que sempre han anat per lliure no en van voler saber res. La clau era ERC, el considerat partit independentista radical. La sorpresa (en aquells moments no coneixíem la veritable cara d'ERC) va ser que el partit de Junqueras no ho va voler de cap manera. 

Artur Mas va postergar la convocatòria d'eleccions ja que havien perdut el sentit plebiscitari i no va ser fins al setembre del 2015 quan Junqueras va acceptar anar plegats, massa tard per l'independentisme ja que Podemos va arrossegar un gran nombre de vots de independentistes tebis que va impedir assolir la majoria absoluta per molt poc. 

CiU no podia anar més enllà amb Unió i va provocar la ruptura de la federació al juny del 2015. Va néixer el PDeCAT. Arrel de la ruptura Unió va desaparèixer en els comissis electorals del 2015.

Les Cups que s'havien mantingut en un pla discret i ja sense David Fernández va posar com a condició pel seu vot favorable al PDeCAT la renúncia de Artur Mas a la presidència. Ho van aconseguir i Carles Puigdemont va ser l’escollit per Mas com a successor. 

El MHP Puigdemont estava decidit a fer un referèndum vinculant i es va aprovar un full de ruta que culminava l'octubre del 2017 amb la consulta. Un any i mig per preparar les estructures d'Estat i el referèndum. Com a vicepresident, Junqueras va ser el responsable de preparar el país per aguantar el primers mesos de independència. El referèndum encara no queda clar com es va organitzar però les bases d'ERC van ser claus. 

El 2016 va ser un any perdut per la inacció de Junqueras. No preparava res. Ja a l'inici del 2017, Carles Puigdemont va pressionar a Junqueras perquè el temps se'ns tirava a sobre i no hi havia res preparat. No va servir de res i a Setmana Santa del 2017, segons David Madí, va haver una reunió entre els partits polítics i la societat civil independentista per analitzar la situació. La conclusió va ser que no podien declarar la independència perquè no podien sobreviure els mesos posteriors i no hi havia suport internacional, responsabilitat del Conseller Romeva d'ERC. 

La situació estava clara, també les anades a Madrid de Junqueras per veure's amb la Soraya Sáez de Santamaria sense coneixement de Puigdemont. Aquí Puigdemont havia de prendre una decisió important: seguir amb el Procés i fer el referèndum o denunciar a ERC i avortar-lo.

Va decidir el primer i no sabrem mai si va ser la millor elecció o no. El referèndum va ser un èxit espatarrant però no va ser possible una auditoria internacional i un nombre considerable de vots van ser robats per la PN i GC. S'havia de validar d'un altre manera. 

Puigdemont es trobava en un altre dilema important. La majoria sabien que no era possible declarar la independència i mantenir-la per motius diversos que ja havien estudiat feia 6 mesos i per la impossibilitat de comptar el vots segons el barems internacionals. El dilema era si convocar eleccions plebiscitàries -tal com volia fer Mas- o declarar la independència i exiliar-se (el govern sencer) per lluitar des de l'estranger. Puigdemont era partidari del primer però els insults que va rebre d'ERC -li van arribar a dir que s'havia venut- li van fer veure que no podia mantenir la farsa d'ERC i va declarar la independència.

A partir d'aquí l'exili i el Consell per la República com a eines de combat. Tot va ser boicotejat per ERC i es va trobar sol enfrontat a tothom, l'Estat Espanyol, l'establishment català, ERC i els Media controlats per aquest darrer i el PSC.

El govern espanyol, via l'article 155, va convocar eleccions a finals de desembre del 2017. Tampoc aquest cop, ERC va voler anar amb el PdeCAT i aquest darrer va formar la coalició de Junts que varen treure uns bons resultats que els hi va permetre la presidència de la Generalitat amb un govern amb coalició amb ERC i suport extern de les Cups. ERC va boicotejar la presidència de Carles Puigdemont i aquí ve un altre dilema per Junts. Acceptar-ho i proposar un altre candidat o denunciar-ho i anar a noves eleccions. La segona opció no donava cap garantia que els resultats fossin gaire diferents i va optar per presentar, primer a Jordi Turull que va ser boicotejat per les Cups i posteriorment empresonat, i a continuació a Joaquim Torra. Aquest segon va ser declarat president i va viure una legislatura molt dura, incloent la repressió de l'Estat, el boicot subterrani d'ERC i la pandèmia. Finalment, va ser destituir pel Parlament per un assumpte menor que la judicatura espanyola va aprofitar i gràcies als vots d'ERC. Més endavant la presidenta de la Mesa, Laura Borràs, va corre la mateixa sort amb un lawfare de manual que ERC va menystenir. Res es va poder fer per avançar en el camí de la independència. 

Arribem a les eleccions del febrer del 2021 que ERC va guanyar i va formar govern en coalició amb Junts. Dos anys més tard, després de constatar que el MHP Aragonès no feia ni el més mínim avanç cap a la independència, més aviat ajudava a reprimir-nos, i que ERC donava un suport incondicional al govern del PSOE a Madrid, va decidir sortir del govern. Aquesta decisió va ser molt difícil però no hi havia alternativa. El govern en solitari d'ERC es va mantenir fins al agost del 2024. 

En les eleccions del maig del 2024, el independentisme va perdre la majoria i Junts va passar a l'oposició. El PSC va formar govern amb el vots del Comuns i ERC.

ESPANYA

En març del 2018 Sánchez va promoure una moció de censura contra Mariano Rajoy i els 8 diputats de Democràcia Liberal -format per Junts i el PdeCAT- van votar-hi a favor, malgrat que la decisió no era compartida per tothom però la pressió del PdeCAT de Marta Pascal (avui desvinculada del partit) i Carles Campuzano (avui al PSC) va reeixir. Carles Puigdemont era favorable a la abstenció.

Aquí comencen els dilemes de Junts al parlament espanyol ja que estava amb el PdeCAT i complicava les decisions. El PP era la cara més fosca de la repressió però el PSOE li havia fet costat. 

No hi ha raons que indiquin que votar a favor o en contra sigui millor o pitjor per l'estabilitat d'Espanya. Es va anar a noves eleccions el novembre del 2019 que va guanyar el PSOE amb 120 diputats. Segons la redacció de VilaWeb del 7 de juny del 2018, Junts "era partidari de mantenir la pugna amb l'estat amb la implantació de la república com a únic objectiu, sense renunciar a la negociació, tot i que són molts escèptics sobre el resultat" En aquest sentit sembla que no ha canviat. 

En la primera legislatura de Sánchez Junts no tenia poder per decidir i va quedar arraconat, sense influència, mentre ERC feia i desfeia amb els seus 14 diputats. Varen ser quatre anys de continues humiliacions i de veure com el independentisme anava morint poc a poc per la paràlisi d'ERC i la repressió mentre el país es desfeia a trossos. 

En les eleccions espanyoles del juliol del 2023 Junts va esdevenir decisiva per la proclamació de Pedro Sánchez com a president del govern. De nou es presentava un gran dilema: noves eleccions amb el perill de que, guanyi qui guanyi, Junts resti impotent sense poder negociador i ja sigui el PP amb VOX o el PSOE amb ERC puguin governar còmodament com la darrera legislatura. El país s'havia deteriorat molt en els darrers anys en tots els àmbits, tant social com nacionals, i Junts apostà per intentar reconduir la situació. 

Per primera i única vegada, Junts era imprescindible per Sánchez i Puigdemont va decidí  utilitzar la seva força, saben molt bé qui era aquest personatge tant mentider però també tenint clar que era completament lliure (sense lligam polític amb cap partit) per perdre les decisions convenients i que per tant podria forçar en tot moment els límits dels acords i trencar-los, si es cau.

Puigdemont va plantejar el tema amb dues perspectives: el mentre tant (millores en finançament, protecció del català o traspàs de rodalies) i a llarg termini (independència). S’han de tornar a crear les condicions per un nou embat. Però necessitem temps, tot aquest temps que Junqueras ens ha robat. 

Mentre Junts sigui necessari no deixarà de ser un malson pel PSOE i Sánchez i tant se val si pensen que poden torejat Puigdemont, el fet és que el PSOE està a les seves mans i això està creant una inestabilitat a Espanya permanent, ja sigui per la llei d’amnistia o, quan toqui, qualsevol altre.

En les negociacions van exigir bàsicament el següent: català a l'UE, amnistia, traspàs de la gestió en immigració i negociació a Suïssa amb intermediació internacional. Es va aconseguir signar una acord en tots aquests aspectes, però han sigut boicotejats pel PP (català a l'UE), el jutges prevaricadors (amnistia) i ERC (traspàs immigració mitjançant Podemos a qui se li va demanar que ho vetés). La resta de demandes possibles les va segrestar ERC per fer-les descarrilar, com el traspàs de rodalies o el finançament. De fet ho varen també intentar amb l'amnistia però Junts la va tombar i varen fer una nova completament blindada, excepte si feies un cop d'estat judicial.

El llistat de demandes era molt més extens  Vegem-les:

• Eliminació complet del deute de FLA --> segrestat per ERC qui va demanar la reducció del 20% sense èxit i Junts va haver de desestimar-ho. 
• Concert Econòmic  --> segrestat per ERC que va demanar un finançament singular que serà general i Junts va haver de desestimar-ho
• Traspàs integral de Rodalies --> segrestat per ERC que va acceptar un auto-traspàs de Renfe a Renfe i Junts va haver de desestimar-ho
• Retorn dels diners no invertits els darrers anys en infraestructures a la Generalitat. Pendent
• Capacitat de gestió i control de la immigració --> signat i acordat però boicotejada per ERC per intermediació de Podemos.
• Català oficial a Europa --> signat i acordat però boicotejada pel PP
• Llei d’amnistia --> llei aprovada al Congrés dels diputats. Aplicació boicotejada pels jutges 
• Referèndum acordat independència --> pendent
• Comissions Operació Catalunya, Pegasus i atemptat terrorista --> s'ha estant fent

 

Mentre tant, a l'exili Carles Puigdemont es va recorre Europa per donar veu a l'independentisme, va ser detingut dues vegades per ordre del jutge Llarena i  posat en llibertat per les autoritats d'Alemanya i Italiana, es va salvar d'una tercera a Estrasburg on les forces especials espanyoles i franceses li havien parat un parany i va aterrar a BCN en la investidura de Illa com va prometre i es va escapolir dels Mossos. 

Aquí estem. Recordem que Junts venia del PdeCAT dels Campuzano i Marta Pascal i aquest de la CiU de Duran i Lleida. Han fet un llarg camí per anar desfent-se dels autonomistes i ara s'han trobat que la ciutadania els hi dona l'esquena perquè, diuen, son el mateix que ERC, uns traïdors.

I la motivació? El mòbil per trair-nos; quin és? Aquí només pot ser el poder.  

Durant el govern del MHP Aragonés el partit estava dividit perquè, malgrat que tots son independentistes convençuts saben que amb ERC en contra no es pot avançar directament a la independència, i hi havia uns que volien acomodar-se a la situació aconseguint el màxim poder -mantenint-se al govern de la Generalitat, pactant les Diputacions i Ajuntaments- i altres, liderats per Puigdemont, que tot sabent que no tenien gaire marge de maniobra el primer que van fet és deslligar-se de compromisos que els limitessin la llibertat d’actuació. Per això van deixat el Govern de la Generalitat i les Diputacions. Ara no tenen compromisos i son  lliures i per tant perillosos per Espanya. La resta de partits, excepte Bildu, estan condicionats pel PSOE.

Comencem per Artur Mas, qui va renunciar al poder al moment culminant del Procés per exigència de les Cup's. Si Puigdemont volia el poder; per què no va denunciar a Junqueras per no haver preparat les estructures d'estat i les seves visites a la S.S.S. i així destruir-lo?; per què va oferir a Junqueras liderar el Procés després del referèndum perquè fes el què deia volia fer (la DUI) quan en realitat el que volia és que Puigdemont no la declarés?; per què li va oferir anar de numero 1 a les llistes europees i ell de segon i així anar plegats?; per què va renunciar a governar amb ERC perdent conselleries i altres molts càrrecs? 

El 16 de gener del 2025 es varen reunir a Waterloo Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a instàncies del primer. El comunicat posterior va ser de dues frases, que inclouen una crida a millorar la seva relació. Ja abans d'entrar, Junqueras va expressar la "seva voluntat de disposar d'una relació fluida i educada amb tot el món i que sempre és bo tenir les millors relacions possibles amb tots els agents socials i polítics, i Junts forma part d'aquest conjunt de gent"

Penso que Puigdemont va fer un esforç per copsar si hi havia alguna possibilitat de treballar conjuntament amb Junqueras i aquest li va deixar clar que ni una. I així ha sigut. Posteriorment, Rufián els hi ha arribat a dir "rates" a Junts. 

Què podien fer de diferent per millorar resultats?  

Hi ha tres punts sempre discutibles, encara que dubto molt que hagueren pogut salvar el procés:

1-       1) Denunciar a Junqueras, quan ja estava advertit per Mas que no era de fiar i ho va poder comprovar personalment. Implicava rebentar el referèndum.

2-     2)  Mantenir la DUI (això ha estat reconegut pel mateix Puigdemont) suposant que el poble l’hagués defensat, encara que el més probable és que el resultat fossin diversos morts i sense aconseguir la independència. Ara sabem que el comissari en cap dels Mossos, Josep Luís Trapero,  tenia un pla per detenir a Puigdemont i segons Tian Riba al Nacional el 10 juliol 2025 “L’exèrcit espanyol, tenia un pla per a Catalunya el 2017, anomenat… operació Romeo Sierra.” en referència a l’operació de reconquesta de la illa de Perejil a la que José María Aznar va enviar el grup d’operacions especials, helicòpters, fragates, submarins i dos F18 a desallotjar sis gendarmes marroquins que estaven instal·lats en aquesta illa

3-         3) Anomenar Jordi Sánchez, un talp de ERC a JxC, com a Secretari General.

Una darrera reflexió: si el poder sempre ataca als líders de qualsevol moviment dissident, i en el nostre cas ho han fet i fan amb Puigdemont i el seu entorn d'una manera descarnada i no amb la resta a qui apliquen un altre barem; no vol dir alguna cosa?

Per això és tant trist no haver-li donat tot el suport per part de l’independentisme per aconseguir majories absolutes ell sol, sense barrejar-ho amb altres partits que han mostrat la seva insolvència, com les CUP’s, o ja directament traïdoria com ERC. En aquest cas podríem criticar amb raó si no hi ha avanços. Demanar responsabilitats quan no li hem donat poder és molt injust. Realment els catalans som “sobrenaturals” en la nostra capacitat de disparar-nos trets al peu. La capacitat catalana –en el curs de la nostra història– de destruir els líders propis, de negar-los el pa i la sal, de no voler reconèixer el paper que la història els hi ha atorgat és simplement sobrenatural, possiblement un dels nostres defectes més grans.