RETALLS SOLS

 En el món catastròfic que s’albira, i per la majoria dels ciutadans, tota feina lligada a l’administració publica i el funcionariat serà l’única manera de trobar estabilitat econòmica amb poder adquisitiu suficient per portar una vida ordenada i la lluita per colocat-se cada vegada serà més aferrissada. Tots aquells que puguin facilitar un camí alternatiu directa per un lloc se feina a l’administració rebran un soport incondional. ERC pretent ser el partit / agenda de col·locació més potent, per així assegurar-se la hegemonia permanent. És el nou feixisme de cara amable i el mateix fons pervers. Nepotisme en estat pur.

Globalment, tot un drama apareix devant els nostres ulls i no sabem com parar-ho. Junqueras ha sigut un geni montant aquesta trama. En el nostre descàrrec hem de dir que la ment humana no és capaç en general de concebre tanta maldat, i els feixistes son el mateix diable.

o de les accions -fer un nou partit, sortir del govern, no votar a ningú, noves eleccions, i un llarg etc- però sense un diagnosi de que ha passat realment ens perdem en disquisicions buides

 (en cas contrari hauriem d’acceptar que és idiota del tot perquè fins i tot els tontets de tant en tant l’encerten i ERC -des de fa 8 anys com a mínim- sempre ha triat el més perjudicial per Catalunya, sense excepció)

de la mateixa manera que també seria interessant saber com s'ho ha fet Jordi Sánchez -més gris però igual de pervers i malèvol

es va saber que Junqueras havia dit en privat a Madrid durant aquells dies que aturar el referèndum era potestat de Puigdemont i que ell no hi podia fer res. 

(segons Lluis Llach va ser l’únic que inicialment ja va dir que es quedava a Espanya i altres s'hi van afeigir més tard pensant segurament que Junqueras tindría lligat el "perdó")

-va sortir plorant sense entendre perquè era una apestada a la que no volien ni veure.

-i també Romeva-

-de fet ara ja sabem que el seu enemic sempre ha sigut el que teoricament era el seu aliat ja es digui Mas, Puigdemont, Torra o Laura Borràs. 

i s’esforcen al màxim en desactivar qualsevol tema (Catalangate, Pegasus, atentat terrorista, Comitè dels Drets Humans de l’ONU, etc, etc) que els pugui beneficiar en la seva lluita jurídica a Europa

Per explicar la transformació de ERC s’ha d’entendre que son molts els afiliats que devant del gir de la cúpula (Junqueras es va cuidar molt de envoltar-se d’una guàrdia pretoriana de mediocres -com el propi Aragonés- i completament fidels) i estant en possessió de càrrecs públics o lligats a l’administració, han bescanviat l’anhel colectiu del país pel seu propi interès, deixant de banda els ideals i centrant-se en el manteniment de la posició social privilegiada que els càrrecs els hi havien donat. Això val per polítics, periodistes i tot tipus de professionals vinculats al poder. Tenint en compte que dels 9.000 afiliats aproximadament de ERC una gran part estan colocats pel partit cobrant del erari públic -poden ser uns 4.000 o més- i que la resta esperen fer-ho si es porten bé, la cúpula del partit s’ha convertit en un búnquer que sempre disposa de majories a la búlgara per fer el que els hi roti. Qui ha discrepat ha hagut d’abandonar el partit i deixar el càrrec. Milers d’afiliats històrics s’ha donat de baixa (malauradament, ja que hagueren pogut crear una divisió interna opositora que hagués anat creixent en el temps i ara podria ser una alternativa forta a la direcció actual) i han sigut substituïts per milers de nous espanyolistes provenint majoritàriament del entorn del PSC i també dels Comuns en busca de millors oportunitats per ser colocats dins l’univers de l’administració publica.